Mitjançant aquest avís, la societat Clínica Dental Cataldent SL (en endavant "l’Empresa") informa els usuaris de la seva pàgina web <a href="http://www.cataldent.com">www.cataldent.com</a> de la seva política de protecció de dades de caràcter personal (en endavant, "les Dades Personals") per tal que determinin lliurement i voluntàriament si desitgen facilitar a l’Empresa les Dades Personals requerides en el formulari de sol·licitud de reserva i contacte. L’Empresa es reserva el dret a modificar la present política de protecció de dades per tal d'adaptar-la a les novetats legislatives i a les pràctiques de la indústria.  Les Dades Personals seran tractades automatitzadament i incorporades en fitxers dels quals l’Empresa en serà titular i responsable. La recollida i tractament de Dades Personals, duts a terme per l’Empresa o per tercers en el seu nom, té com a finalitat el manteniment de la relació contractual que el client tingui, en el seu cas, amb l’Empresa, la gestió, administració, prestació, ampliació i millora dels serveis de l’Empresa, la seva adequació a les preferències i gustos dels clients, i l'enviament, per mitjans tradicionals i electrònics, d'informació comercial sobre els serveis que l’Empresa ofereix actualment i en el futur. L’Empresa no cedirà les Dades Personals a tercers sense el consentiment previ i exprés dels afectats. L’Empresa o, en el seu cas, els tercers que tractin les Dades Personals en nom de l’Empresa, ha adoptat els nivells de seguretat de protecció de les Dades Personals legalment requerits. Tanmateix, l'usuari ha d'ésser conscient que les mesures de seguretat a Internet no són inexpugnables.  Els usuaris tenen reconeguts i podran exercir els drets d'accés, cancel·lació, rectificació i oposició, contactant amb l’Empresa a través del correu electrònic contact@cataldent.com

Política de Protecció de Dades

Tractaments

Implantologia, Cirurgia, Odontologia general

Dr. Victor Cordini

Dr. Sara Ferrera

Dr. Adriana Fidanza

Fabiana Beveraggi

Natalia Figueroa

Traumatismes, fractures, càries, infeccions gingivals... Quan la polpa dental està afectada, cal eliminar-la. Es tracta de la pulpectomia (“desvitalització”), objecte de l'endodòncia.
<h3>El principi</h3>
El principi de l'endodòncia consisteix a crear una via d'accés a la polpa (sovint anomenada nervi), eliminar la polpa íntegrament i segellar hermèticament els conductes dentals buits restants.
<h3>La tècnica</h3>
Originalment, la polpa s'extreia estirant-la amb un "fuet" (una mena de petita agulla eriçada de pues), i els canals se segellaven amb un cargol fi i flexible, empenyent una pasta.
Inconvenients
<ul>
<li>Dificultat per controlar el nivell d'eliminació de la polpa.</li>
<li>No és segur que s'elimini tota la polpa.</li>
<li>La pasta de farciment pot haver revestit les parets dels canals sense emplenar el centre i per tant sense hermeticitat, sense que això sigui detectable, fins i tot radiològicament.</li>
</ul>
Avui dia
S'obté un farciment tridimensional dels canals mitjançant l'anomenada tècnica de rotació contínua. Un cop aïllada la dent de la contaminació salival, s'eixamplen i calibren els conductes el nombre dels quals, curvatura i longitud han estat avaluats mitjançant una radiografia preoperatòria. Per això s'utilitza una seqüència d'instruments giratoris d'aliatge de níquel i titani que combinen la resistència mecànica amb una flexibilitat excepcional, cosa que permet seguir les corbes del canal sense fracturar-se.
El fresat de les parets del canal sota irrigació amb solució antisèptica va eliminar així qualsevol risc de deixar residus de polpa. La determinació de la longitud dels conductes, avaluada per la radiografia inicial, es pot afinar mitjançant l'ús d'un localitzador electrònic de l'àpex (punta de l'arrel). A continuació, s'assequen els canals i s'aplica una fina capa de ciment de segellat a les parets. Els obturadors, fines estaques de material termoplàstic flexible i radiopac, s'introdueixen als canals fins a la longitud determinada i es deixen al seu lloc.
Això assegura un farciment tridimensional, segellat a les parets del canal pel ciment. Un control radiogràfic final garanteix la qualitat de l'obturació.

Endodòncia

Stock del producte

Preservar les dents afectades per les càries és l'objectiu principal de l'odontologia.
<h3>Odontologia conservadora</h3>
La càries destrueix els teixits durs de la dent: l'esmalt i després la dentina: és un procés irreversible. El tractament no pot conduir a la curació en el sentit mèdic del terme, que implica un retorn a l'estat biològic inicial: és pal·liatiu.
Després d'una extracció acurada del teixit afectat sota anestèsia local i desinfecció, s'omple la cavitat formada per reconstruir l'arquitectura anatòmica original de la dent.
Aquest empastament es pot fer amb amalgama de plata, materials compostos o incrustacions realitzades al laboratori dental.
<h3>Amalgama de plata</h3>
L'AMALGAMA DE PLATA, (un aliatge de mercuri i plata, el famós "farcit") resistent a l'abrasió i a la pressió, relativament fàcil d'utilitzar, s'ha emprat durant dècades per fer aquests farcits. El problema és que, amb el temps, l'amalgama s'oxida i el segellat a la interfície dent-obturació es deteriora, donant pas a la infiltració bacteriana i a la reaparició de la càries. A més, tenen un aspecte gris antiestètic.
Per tant, la investigació tecnològica es va orientar naturalment cap al desenvolupament de materials més estètics: els COMPOSITES, formats per un aglutinant de resina i un farciment de partícules.
<h3>Materials compostos</h3>
Aquests materials, molt estètics, eren inicialment poc resistents a l'abrasió i la pressió. A més, la seva contracció durant la polimerització (enduriment) va ser tal que van aparèixer recidives de càries a les vores dels farcits.
Per això, els darrers avenços s'han aconseguit gràcies a un enorme treball sobre el farciment: mida, forma, composició i qualitat de les partícules. La quantitat d'aglutinant, responsable de la contracció, s'ha reduït. Finalment, el segellat de la junta s'ha aconseguit mitjançant el desenvolupament d'un líquid fotopolimeritzable que assegura l'adhesió química del farciment de composite a les parets de la cavitat, però que conserva una elasticitat que permet absorbir la contracció que, encara que molt lleu, continua persistint.
El producte estètic es va convertir així en segur. La controvèrsia sobre el possible alliberament de mercuri a l'organisme, que no hauria estat vinculada a les molècules de plata, va completar el regnat de l'amalgama.
Tot i això, la qualitat d'aquests empastaments no pot existir sense l'aplicació d'un rigorós protocol: una vegada s'ha eliminat perfectament la lesió cariosa, s'aïlla la dent de la saliva, es prepara el líquid que assegura el segellat i es deixa en la cavitat durant 20 segons per preparar químicament els teixits dentals, i després es polimeritza amb una llum monocromàtica. A continuació, el material compost es pot trepitjar a la cavitat i curar-se capa a capa, possiblement en diferents tons per obtenir un resultat més estètic. A continuació s'esculpeix el farciment i es poleix acuradament.
<h3>Incrustacions</h3>
A més d'aquests empastaments de composite, hi ha l'INLAY. Es tracta d'un empastament realitzat al laboratori dental, després que el dentista hagi pres una impressió de la cavitat preparada. La incrustació pot ésser d'or, composite o ceràmica. Segellat amb ciment a la cavitat, la qualitat del segellat perifèric és perfecta, igual que la reproducció de l'anatomia, realitzada al laboratori i no a la boca.
Aquest tipus d'empastament és ideal, sobretot en el cas de dents cariades de grans dimensions, però requereix temps, experiència i un alt nivell d'habilitat tècnica tant per part del cirurgià dental com del tècnic de laboratori que el realitza, cosa que n'explica més cost.
Quan la càries és tan greu que la dent s'afebleix, hi ha el risc que s'acabi fracturant. Aleshores cal coronar-lo, protegir-lo. Això ens porta al capítol de les pròtesis.

Odontologia conservadora

Aquesta disciplina s'ocupa del periodonci, és a dir, dels teixits que sostenen les dents: principalment les genives i els ossos que sostenen les arrels dentals.
<h3>Periodòncia</h3>
<ul>
<li>La periodòncia pot tractar les retraccions gingivals antiestètiques i sovint doloroses (afluixament) mitjançant empelts de teixit gingival del propi pacient, presos directament al costat o a distància de la lesió, gairebé sempre al paladar.</li>
<li>Sovint cal preparar els teixits, les genives i les dents per rebre una pròtesi, ja sigui extraïble o fixa, com ara un pont o una corona.</li>
<li>De vegades és un requisit previ per a la col·locació d'implants dentals: l'augment d'os mitjançant empelts, la remodelació de teixits o la neteja.</li>
<li>Pot prevenir o tractar la malaltia periodontal al voltant de les dents (periodontitis) o dels implants (periimplantitis).</li>
</ul>
<h3>El procés</h3>
Un tractament periodontal a la nostra clínica consta de tres fases:
1 - Fase de preparació inicial
Com que la majoria dels trastorns periodontals estan causats per la placa, l'higienista explica al pacient què és la placa, per què s'elimina i com es fa. Junts garanteixen que el pacient obtingui resultats satisfactoris durant tot el tractament.
Es realitzen una o diverses sessions de raspat-polit. Aquestes inclouen l'eliminació d'incrustacions amb ultrasons i curetes, la neteja dels intersticis i l'eliminació de dipòsits (nicotina, etc.) mitjançant l'aplicació d'un raig d'aigua i bicarbonat de sodi de pressió, i finalment el poliment amb una pasta fina aplicada mecànicament amb un raspall giratori.
Un cop feta aquesta neteja externa, es programen diverses sessions d'allisat radicular. Sota anestèsia local, les bosses que puguin existir al llarg de les arrels de les dents es netegen més a fons i les superfícies radiculars exposades es poleixen amb curetes.
A continuació, es fa una sessió d'avaluació exhaustiva per mesurar els resultats obtinguts, dent a dent, durant aquesta fase preparatòria. Per això, es sondeja cada dent en diversos punts (periodontograma), així com es prenen radiografies per avaluar els nivells ossis.
Si bé aquesta primera fase és de vegades suficient, per exemple en el tractament de la gingivitis simple, sovint és el preàmbul de la fase següent, la cirurgia.
2 - Fase quirúrgica
Es programen un o diversos procediments sota anestèsia local a nivell de la geniva, com en el cas dels empelts gingivals, o a nivell ossi, en el cas del tractament de la malaltia periodontal, els empelts ossis, la cirurgia preprotèsica o preimplantària. Això ens porta a la tercera i darrera fase del tractament periodontal, la del manteniment.
3 - Fase de manteniment
Aquesta fase és essencial ja que garanteix la durabilitat dels resultats obtinguts, ja que una reaparició de la placa bacteriana provocaria una recidiva. Es fa a casa pel pacient, seguint els protocols establerts amb l'higienista. També inclou un seguiment del pacient amb raspat-superfície cada 3 mesos al principi, i després cada 6 mesos quan sigui possible.
<h3>Malaltia periodontal</h3>
La malaltia periodontal (o periodontitis) es pot manifestar per recessió gingival (afluixament), aparició de mobilitat o desplaçament de les dents, halitosi (mal alè), sagnat dolorós o no de les genives, ja sigui generalitzat o localitzat. De vegades es detecta mitjançant un examen sistemàtic, en absència de símptomes.
Els antecedents familiars demostren que es pot heretar una susceptibilitat particular a aquesta malaltia, però és una malaltia infecciosa. Aquesta infecció crònica està causada pels bacteris de la placa dental. Aquesta placa està tan ben organitzada que es torna resistent a totes les formes d'esterilització convencional, ja sigui mitjançant antisèptics o fins i tot antibiòtics.
Tot i això, cal tenir en compte que un estil de vida saludable és especialment important: el consum excessiu d'alcohol és un fort factor agreujant, igual que el tabaquisme, que multiplica per set el risc de desenvolupar la malaltia.
L'objectiu del tractament és, per tant, eliminar la placa i tots els teixits infiltrats pels bacteris: tosca, geniva inflamada, però també restablir la geniva i l'os de suport a una arquitectura que permeti un manteniment fàcil per part del pacient diàriament . La cirurgia permet accedir a les bosses al llarg de les arrels, fins al nivell de l'os, per netejar tots els teixits, regularitzar les superfícies òssies i remodelar la geniva.
Després de la cicatrització, s'obté una geniva sana i de forma harmoniosa, que permet un accés perfecte per a la neteja, cosa que garanteix l'estabilització a llarg termini de la geniva i dels nivells ossis subjacents.
<h3>Empelt gingival</h3>
S'utilitza en cas de recessió gingival (afluixament), o per augmentar el volum de la geniva, amb fins estètics o funcionals al voltant de pròtesis convencionals o implants, compensant així parcialment una pèrdua de volum ossi, o per augmentar l'alçada de la geniva adherida a l'os, per tal de fer-la més resistent.
Recessió gingival: un raspallat inoportú, un os massa fi, una posició de la dent lleugerament avançada, són factors que poden provocar una recessió. La geniva, que normalment es troba al límit entre la corona i la dent, és a dir, al coll de la dent, migra cap a l'arrel. La dentina es fa visible, i sovint apareix la sensibilitat al fred en particular, però també al simple contacte del raspall de dents. Si els símptomes són dolorosos (i) o si el procés és susceptible d'empitjorar, la recessió s'ha de tractar. El pronòstic d'èxit per cobrir la zona exposada depèn de l'alçada de la recessió, però sobretot de l'amplada, i de l'estat de les papil·les interdentals adjacents. Si no sempre es pot assolir la recuperació, almenys s'atura el procés. En aquest cas, l'empelt es pren de la geniva veïna, si és de suficient quantitat i qualitat, que només es mou, es llença i se sutura a la superfície exposada, o es pren del paladar i s'empelta en la recessió.
Augment de volum: una pèrdua de volum ossi en cas d'extracció, per exemple, condueix a una concavitat a la superfície gingival, que pot ser estèticament perjudicial i que pot dificultar mecànicament la perfecta eliminació de la placa. També en aquest cas es fa servir l'empelt gingival, amb una mostra presa del paladar.
Augment de l'alçada de la geniva adherida a l'os: es tracta de la petita franja de geniva, de color més clar, situada al coll de les dents, que a causa de la seva gran resistència, en estar fortament adherida a l'os subjacent, impedeix que les petites traccions que es produeixen amb els moviments dels llavis o les galtes, o fins i tot de la llengua, provoquin una recessió. Si l'alçada de la geniva adherida és massa baixa, es pot corregir amb un empelt gingival pres del paladar.
La tira de geniva extreta es regenera ràpidament, sense deixar cicatrius, i fins i tot es pot tornar a extreure de la mateixa zona si cal.

Periodòncia

Un implant és una arrel dental artificial feta de titani. Es col·loca a l'arcada dental i sol estar rematat per un pilar, per la qual cosa pot substituir una dent perduda.
<h3>Implantologia</h3>
El professor Branemark, de Göteborg (Suècia), va inventar i desenvolupar l'implant dental fa 60 anys. Els seus treballs, iniciats als anys seixanta i amb milers de casos a diversos centres d'estudi, amb resultats mèdics extraordinaris i taxes d'èxit del 94-98%, no es van publicar fins als anys vuitanta, és a dir, després de 20 anys.
Aquests mateixos implants i aquesta mateixa metodologia rigorosa, millorada amb el temps, s'utilitzen a la clínica. Comercialitzat actualment per la firma NOBEL BIOCARE®, aquest sistema s'utilitza a tot el món, cosa que significa que es pot fer un seguiment allà on es trobi. En vista del seu èxit, és obvi que ha estat copiada des de llavors, amb més o menys èxit, però continua sent la pionera i la més experimentada.
La particularitat del titani de què estan fets els implants és que s'integra perfectament amb l'os, per soldar-s'hi. Els implants són, per tant, un mitjà per substituir l'arrel d'una dent que hi manca, i per tant per proporcionar un suport, amb l'objectiu de produir una pròtesi.
<h3>Tractament dels implants</h3>
Només es pot considerar en el context d'una boca sana, especialment des del punt de vista periodontal. Si cal, es plantejarà un sanejament previ. Aquest tractament consta de 5 fases:
1. Estudis preliminars per col·locar implants
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/a7c51-implant1.jpg" class="thumbnail" />
Després de la informació i l'anàlisi, s'elabora un projecte de pròtesi d'acord amb els desitjos del pacient. Tot seguit, el dentista realitza l'estudi, tenint en compte els exàmens clínics intraorals, és clar, però també els exàmens extraorals de caràcter estètic: simetria, equilibri dels diferents nivells verticals de la cara, i la línia del somriure, que permet apreciar l'alçada de les dents que revela el somriure. Les fotografies i els motlles d'escaiola dels maxil·lars permeten prendre mides i apreciar la relació dels maxil·lars entre si i, per tant, l'espai disponible per a la reconstrucció de les dents. El modelatge en cera sol ser útil tant per visualitzar el resultat esperat als models com per realitzar una pròtesi provisional en cas necessari. Les radiografies (retroalveolars, panoràmiques, escàners), permeten finalment avaluar el volum ossi disponible, així com la seva qualitat.
Així, es pot planificar perfectament la col·locació dels implants: nombre, mida, forma, orientació dels implants, de vegades amb l'ajuda d'un programari informàtic específic (Nobel Clinician®, per exemple), que permet una projecció a l'espai dels volums ossis i dels implants. En aquesta fase, si el volum ossi és insuficient, es determina si cal un empelt ossi, quin tipus d'empelt s'ha de fer i, finalment, si es pot fer alhora que els implants. Si l'empelt no es pot fer al mateix temps que els implants, és un requisit previ, cosa que allarga la durada total del tractament, però permet que es compleixin les millors condicions.
Aquesta planificació permet determinar les diferents seqüències de tractament. En efecte, el tractament es compon clàssicament de 3 fases:
<ul>
<li>Col·locació dels implants, que es deixen durant uns quants mesos depenent de la qualitat de l'os, per permetre l'osteointegració (soldadura de l'implant amb l'os)</li>
<li>Actualització d'implants i col·locació de pilars protètics</li>
<li>Fabricació de la pròtesi</li>
</ul>
En determinades indicacions, i en funció de la qualitat òssia, aquest procés es pot simplificar i escurçar mitjançant la càrrega immediata dels implants, especialment en els casos d'edentulisme complet, i quan es poden unir diversos implants. En aquest cas, la pròtesi se sol col·locar el mateix dia de l'operació.
2. Col·locació d'implants
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/e54d5-implant2.jpg" class="thumbnail" />
Es realitza sota anestèsia local i en condicions asèptiques. La sala es prepara segons un protocol rigorós, el pacient es vesteix amb roba d'un sol ús i es cobreix amb compreses quirúrgiques estèrils.
El procediment consisteix en una petita incisió a la geniva que permet l'accés i la preparació dels allotjaments dels implants. A continuació, els implants es cargolen i es cobreixen amb una petita tapa protectora. A continuació, es pot suturar la geniva. Aquestes sutures es retiren al cap de 8 a 10 dies.
Tot seguit comença la fase d'osteointegració, que dura uns quants mesos en funció de la qualitat de l'os. Durant aquest període, els implants, que estan incrustats a la geniva, deixen de ser visibles. Si cal, es porta una pròtesi de transició durant aquest període.
3. Segona fase quirúrgica
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/5fc73-implant3.jpg" class="thumbnail" />
El protocol se simplifica: les tapes protectores simplement es descobreixen i es retiren mitjançant una curta incisió sota anestèsia local. Els pilars provisionals, anomenats pilars de cicatrització, es connecten als implants durant unes setmanes. Això fa temps que la geniva es modeli perfectament al voltant dels implants, permetent que es dugui a terme la fase final.
4. Fabricació de la pròtesi definitiva
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/bcd79-implant4.jpg" class="thumbnail" />
Es prenen impressions, de la mateixa manera que per a una pròtesi convencional, per fer models de guix sobre els quals el laboratori dissenya i fabrica la pròtesi projectada segons el pla de tractament. Depenent del tipus de pròtesis, poden ser necessàries diverses sessions d'adaptació.
5. Control i manteniment
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/f36a0-implant5.jpg" class="thumbnail" />
Aquesta fase inclou la cura de la higiene diària, segons els protocols ensenyats per l'higienista: raspallat, fil dental i esbandida bucal. També inclou revisions periòdiques, la freqüència de les quals es determina d'acord amb el pacient.
<h3>Tipus de pròtesis</h3>
El tipus de pròtesi depèn del desdentat del pacient: desdentat simple, múltiple o total.
1. Edentulisme unitari
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/7d57d-implant.jpg" class="thumbnail" />
Es cimenta una corona de ceràmica sobre un pilar. El pilar es cargola al cap de l'implant, i pot ser un pilar estàndard o un de fet a mida. Els pilars personalitzats s'utilitzen sobretot en zones estètiques, o si els requisits anatòmics han dictat una angulació de l'eix de col·locació de l'implant al moment de la primera cirurgia. Per fabricar un pilar a mida, es fa un model de cera al laboratori i després s'escaneja. Les dades de l'escàner es transfereixen per Internet a Nobel Biocare® a Göteborg, on es fabrica el pilar exactament a mida. Es tracta del sistema PROCERA®.
El pilar es pot subministrar en titani, ceràmica o zirconi. La corona que remata el pilar pot ser una corona clàssica de ceràmica sobre or, fabricada pel laboratori, o una corona PROCERA® la base de la qual, subministrada per Nobel Biocare® al mateix temps que el pilar, encaixa perfectament amb aquest últim. Aquesta base també es pot lliurar als 3 materials esmentats. Tot seguit, el tècnic de laboratori muntarà la ceràmica sobre aquesta base, és a dir, realitzarà la part estètica.
2. Edentulisme plural
En aquest cas, es fa un pont entre els implants. El nombre de pilars dels implants depèn de les condicions biomecàniques, és a dir, té en compte la qualitat de l'os, el nombre de dents a substituir, la longitud i el diàmetre dels implants, les relacions de mossegada, així com la morfologia del pacient (per exemple, una forta musculatura mandibular). La baixa densitat òssia, els implants curts amb diàmetres petits i les relacions desfavorables entre la mida de l'implant i la dent en cas d'una reabsorció òssia elevada, conduiran a l'ús de més implants. Aquests ponts poden estar cimentats o cargolats als pilars.
Els ponts cimentats són de vegades una mica més barats i senzills de fer, però són difícils de retirar en cas de necessitat, a diferència dels ponts cargolats, en què tots els components es poden retirar i, per tant, són fàcilment accessibles (per exemple, en el cas d'una viruta de ceràmica causada per un impacte).
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/3962a-Bridge-sur-implants.jpg" class="thumbnail" />
3. Edentulisme complet
Hi ha tres opcions:
<ul>
<li>Una pròtesi completa removible tradicional, però amb retenció addicional mitjançant implants</li>
<li>Una pròtesi cargolada sobre implants, coneguda com a híbrida</li>
<li>Un pont complet sobre implants, cargolat o cimentat</li>
</ul>
1. Dentadura completa removible amb retenció d'implants: Es tracta d'una solució relativament senzilla, econòmica i molt segura per estabilitzar una pròtesi completa tradicional. Per molt bé que es faci una pròtesi completa, sovint cal estabilitzar-la, principalment al maxil·lar inferior, a causa de la baixa altura de la cresta òssia per assegurar la retenció, així com a la presència de la llengua els moviments de la qual, associats als del terra de la boca durant la funció (deglució, fonació, masticació, etc.), tendeixen a aixecar la pròtesi.
Aquesta estabilització suposa un alleugeriment, ja que el frec de la pròtesi acaba ferint o fins i tot lesionant les genives, comoditat durant la masticació, que es torna més eficient, i seguretat, ja que el pacient ja no té el temor que la pròtesi es mogui , quan parla en públic, per exemple. Aquesta estabilització s'obté mitjançant implants: constituiran ancoratges fixos sobre els quals s'articularà la pròtesi. Es col·loquen dos implants a nivell de la cresta òssia, en lloc dels canins. Dues solucions:
<ul>
<li>Els pilars de la part superior dels implants es connecten mitjançant una barra d'or petita just per sobre de la línia de les genives. La cara interna de la pròtesi rep un o diversos petits genets d'or que s'enganxen a aquesta barra. La secció transversal d'aquesta barra és cilíndrica, per això permet el moviment necessari de la pròtesi en sentit anteroposterior, però impedeix que se'n surti.</li>
<li>Els pilars sobre els quals es munten els implants reben un tancament a pressió mascle i la superfície interior de la pròtesi el receptor femella. Aquest sistema també permet el moviment anteroposterior, amb una petita llibertat a l'enganxament dels dos elements. És un sistema més senzill que l'anterior, i les millores introduïdes els darrers anys l'han convertit en el més utilitzat.</li>
</ul>
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/3fff2-Locator-2.jpg" class="thumbnail" />
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/9ab20-Locator-e1518023567376.jpg" class="thumbnail" />
Cal tenir en compte que en aquests dos casos, la pròtesi continua sent una pròtesi convencional, és a dir, extraïble, que es pot (i ha de) retirar per netejar-la, i amb suport mucós. Per tant, les conseqüències a llarg termini d'aquestes pròtesis, és a dir, la pèrdua de volum ossi persisteixen, encara que són molt menys greus a causa de l'estabilitat obtinguda. Per tant, requereixen més manteniment, per romandre sempre adaptats a la goma, que canvia amb el temps.
L'alternativa és una pròtesi fixa que s'aconsegueix mitjançant una de les solucions descrites a continuació.
De vegades es proposen 4 implants com a pilars per a la barra, que ja no és recta, cosa que impedeix el moviment anteroposterior. La part posterior de la pròtesi és llavors forçada amb un fort efecte de palanca sobre els implants, cosa que és perjudicial a llarg termini. Aquesta és una solució que evitem. No obstant això, és l'única solució possible al maxil·lar superior, on la menor qualitat òssia impedeix l'ús de només 2 implants, com al maxil·lar inferior. Per això desaconsellem als nostres pacients aquesta solució per a la retenció addicional al maxil·lar superior.
2. Pròtesi cargolada sobre implants anomenada híbrida: És una de les solucions en pròtesi fixa per tractar el desdentat total. Es col·loquen diversos implants, normalment de 4 a 6. Sobre els pilars es cargola una superestructura que uneix tots els pilars i alhora suporta les dents protèsiques. Les dents protèsiques es fixen a la superestructura amb resina rosa, que crea una geniva falsa. És una forma interessant de compensar la pèrdua d'alçada de l'os, sense que les dents protèsiques semblin excessivament llargues. Aquesta resina també ajuda a recrear un suport per al llavi, que s'ha col·lapsat a causa de la pèrdua de pinyol.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/9ab20-Locator-e1518023567376.jpg" class="thumbnail" />
La superestructura es fabrica al laboratori dental, ja sigui mitjançant fundició en or o aliatge de níquel-crom o mitjançant el procés Procera®, és a dir, s'escaneja un model de la superestructura i es transmeten les dades per Internet a NobelBiocare®, que la mecanitza directament en titani. El resultat és una superestructura perfectament adaptada als pilars dels implants i extremadament lleugera. Els implants en aquest procediment es col·loquen a les zones més favorables, on es troba el major volum ossi, és a dir, als sectors anteriors. Per tant, solen distribuir-se de premolar a premolar. Per evitar un voladís excessiu, que sempre és perjudicial per als implants a llarg termini, sovint no es poden substituir les dents més posteriors. Si això no és possible, es tria la tercera opció:
3. Pont complet sobre implants: En aquest cas, es col·loca un nombre més gran d'implants, fins i tot en els sectors posteriors, i els pilars sobre els quals es col·loquen reben un pont de ceràmica, que pot ser cimentat, com en les pròtesis convencionals, o cargolat, cosa que té l'avantatge de ser fàcilment extraïble en cas necessari.
Quan la pèrdua de volum ossi és limitada, aquesta és òbviament la solució més estètica, i funcionalment la més eficaç. Si, per contra, la pèrdua òssia vertical és més pronunciada, les dents semblaran més llargues que les naturals. Finalment, els sectors posteriors són zones on la quantitat d'os sol ser menor i la densitat òssia més baixa, per la qual cosa de vegades cal fer empelts ossis per col·locar els implants, ja sigui abans o alhora de col·locar-los si la seva estabilitat inicial és suficient. Per tant, el tractament és una mica més complex, i significativament més llarg si cal fer una regeneració òssia abans de col·locar els implants (vegeu la secció de periodòncia).

Implantologia

Una pròtesi s'utilitza per reforçar una o diverses dents existents, o per suplir-ne l'absència. Les pròtesis es poden dividir en 2 grups: Pròtesi fixa o pròtesi extraïble.
<h3>Pròtesis fixes</h3>
Carilles adhesives
Estan indicats en cas de discromia profunda o irregular (alteració del color de la dent) resistent a les tècniques de blanqueig. Es redueix el volum de la dent a la part anterior, sota anestèsia local si la dent és viva, i es pren una impressió. A continuació, el tècnic del laboratori protètic crea una carilla que s'ajusta a la forma i el color de les dents veïnes, segons les nostres indicacions i fotografies. Aquesta carilla pot ser de resina composta o de ceràmica. S'enganxarà a la superfície de la dent, restaurant-ne el volum original.
Incrustacions
Són el límit entre l'odontologia conservadora i la protètica. Són farcits de cavitats, generalment de gran volum, realitzats al laboratori. Les incrustacions poden ésser d'or, resina composta o ceràmica. Se cimenten a la boca, assegurant un tancament hermètic entre la dent i l'empaste, així com una perfecta restitució de l'anatomia.
Nucli d'incrustació o falsos monyons
Són peces dissenyades per reconstruir el volum de la dent abans de coronar-lo, en cas de càries greu. S'ancoren a les arrels de les dents mitjançant una barra, de vegades anomenat pivot. Els materials utilitzats poden ser de resina composta, amb barres de carboni o fibra de vidre, o de metall: níquel-crom o or.
Corones
Poden utilitzar-se per reforçar una dent danyada o massa tacada, o per corregir fins a cert punt un defecte de forma o una mala posició de la dent. Hem de reduir el volum de la dent, sota anestèsia local en el cas d'una dent viva, i després prendre una impressió del monyó obtingut, així com de les dents veïnes i del maxil·lar oposat. A continuació, el protètic dental crea una corona que encaixa perfectament amb el monyó, les dents adjacents i els antagonistes. Aquesta corona sol ser de ceràmica, cosa que permet adaptar el to. Si l'alçada disponible entre les dues arcades és massa baixa i el gruix de la ceràmica és massa fi i, per tant, fràgil, aquestes corones són de metall, preciós o no. Les corones també poden cobrir un pilar cargolat a un implant que substitueix una dent natural. En alguns casos es pot cargolar directament sobre l'implant, sense pilar intermedi.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/816ab-Dental-Crowns.jpg" class="thumbnail" />
Ponts
Permeten substituir una o més dents absents de forma fixa, sense crear un volum addicional, com en el cas d'una pròtesi removible. Per tant, la pròtesi s'integra ràpidament a l'esquema de l'organisme i no representa un cos estrany.
El pont es recolza en pilars a banda i banda de la zona edèntula. Aquests pilars poden ser dents naturals o pilars suportats per implants. Quan els pilars són dents naturals, cal preparar-los prèviament per reduir-ne el volum, cosa que a vegades requereix desvitalitzar-los. Un dels principals desavantatges de la tècnica dels ponts és que es compromet la integritat d'una dent sa per utilitzar-lo com a pilar, cosa que es pot evitar avui dia col·locant implants al lloc de les dents perdudes.
Els implants, quan són possibles, també permeten evitar la sobrecàrrega de les dents naturals: en el cas dels ponts tradicionals, la dent de suport no només fa la feina que li correspon, sinó també la de les dents a què substitueix, amb un efecte addicional de voladís. Això perjudica el pronòstic a llarg termini daquestes pròtesis. Això no obstant, els ponts continuen sent una solució protèsica en els casos en què és impossible, des del punt de vista anatòmic, mèdic o econòmic, col·locar implants, o quan és convenient per al pacient.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/25a3c-Bridge-sur-dents-naturelles-1-e1518017708156.jpg" class="thumbnail" />

Pròtesis

La imatge mèdica i dental en particular és probablement l'àrea que més ha influït en la nostra activitat general i quirúrgica.
<h3>Tipus d'imatges</h3>
Fotografia digital
La fotografia digital ha esdevingut una eina indispensable. Permet mantenir referències d'estats inicials abans dels tractaments, per així visualitzar-ne objectivament l'evolució, al llarg del curs.
La fotografia es converteix en un vincle entre el professional i el protètic, per exemple per indicar pautes estètiques o anatòmiques.
La possibilitat de transmetre fàcilment aquestes fotos a fòrums d'estudis científics permet la confrontació d'opinions entre professionals i, per tant, la discussió de casos clínics. Permeten, durant les comunicacions, fer presentacions de casos, sempre enriquidores, tant per als oients com per al presentador.
Per acabar, aquestes fotografies ens permeten documentar el programari didàctic que ens permet explicar al pacient els plans de tractament proposats.
Radiografia periapical
Radiografia de petit format, que permet visualitzar unes 3 dents adjacents, ja sigui en pel·lícules de plata tradicionals, que han de ser revelades químicament, i que pràcticament ja no es fan servir, o en sensors digitals, que donen resultats immediats, mostrats a la pantalla de l'ordinador. En aquest darrer cas, es disposa de moltes eines per corregir la imatge (mida, nitidesa, contrast...), fer mesuraments o, finalment, transmetre-les per Internet o en un suport físic, com en el cas de la fotografia digital.
Radiografia panoràmica
O l'ortopantomografia.
Permet visualitzar en una sola exposició tant el maxil·lar inferior com el superior en la seva totalitat, totes les estructures veïnes, així com les seves relacions anatòmiques, constituint així una valuosa ajuda diagnòstica. La càmera digital que fem servir ens permet obtenir una qualitat d'imatge excepcional, amb un temps d'exposició extremadament curt per al pacient.
Escàner
Es fa en una consulta de radiologia i és un examen pràcticament sistemàtic en el cas del tractament amb implants. Proporciona talls de mida natural del maxil·lar a intervals d'1 mil·límetre, cosa que permet realitzar mesuraments molt precisos. És una tomografia computaritzada, és a dir, que també proporciona informació sobre la densitat dels teixits radiografiats. Això facilita en gran mesura la planificació dels tractaments amb implants o de la cirurgia en avaluar el volum i la qualitat (densitat) de l'os.
En els últims anys s'han desenvolupat escàners panoràmics en 3D, coneguts com a "raigs cònics", de vegades mal anomenats escàners de TC. Aquestes màquines, molt més assequibles per a una consulta dental que l'escàner helicoidal, també permeten, gràcies al programari de processament d'imatges, obtenir seccions virtuals del maxil·lar i reconstruccions tridimensionals d'estructures anatòmiques útils per planificar procediments quirúrgics. Tot i això, no es tracta d'un estudi de TC.
Programari didàctic
Utilitzem un programari amb molts diagrames, imatges, animacions i vídeos per ajudar el pacient a entendre els plans de tractament.

Radiografies 3D

L'objectiu del blanquejament és aclarir el color de les dents amb fins estètics.
<h3>Blanquejament</h3>
De vegades és possible aclarir el to de les dents tacades. Aquestes taques poden ser dipòsits externs, que solen eliminar fàcilment mitjançant el raspat per ultrasons i el polit amb una pasta polidora aplicada amb una copa de goma o un petit raspall giratori. Aquesta neteja és, en tot cas, un requisit previ.
Si aquestes decoloracions són més profundes, a la massa de la dent, s'intenta aclarir-les: aquest és l'objectiu del blanquejament.
<h3>Els tractaments</h3>
El principi del tractament és el de l'oxidació, una decoloració, realitzada a través de la capa d'esmalt, dins la dentina, mitjançant un producte aplicat a la superfície de la dent.
Hi ha tres tècniques per a això:
<ul>
<li>Ambulatori, és a dir, a casa</li>
<li>A la consulta dental</li>
<li>Mixta, és a dir, una combinació dels dos primers</li>
</ul>
Les fotos inicials ens permeten tenir una referència de l'estat inicial i ens permeten apreciar els resultats obtinguts. Determinem amb el pacient un objectiu realista, que depèn del color inicial, l'edat i les causes de la coloració. El to a obtenir es mostra en una carta de colors.
1. La tècnica ambulatòria
Prenem impressions de les arcades dentals, cosa que ens permet fer cubetes modelades a les dents. Aquestes safates es proven i s'ajusten si cal perquè encaixin perfectament. El pacient s'emporta aquestes cubetes a casa i, seguint les instruccions donades, les fa servir, després d'omplir-les amb un gel oxidant que se subministra. Una petita taula de colors, que se sol subministrar amb els tubs de gel, permet al pacient veure l'evolució del tractament a casa.
2. A la consulta dental
Aquí també apliquem un producte oxidant a les dents, però amb una composició i una concentració diferents. Segons el producte, de vegades cal aïllar les genives amb una mena de vernís lleugerament enduridor per evitar petites irritacions. De vegades és simplement un gel protector. Tot seguit, el producte oxidant s'aplica a les dents i es deixa reaccionar. El temps dactuació depèn dels productes utilitzats i de la importància del blanquejament desitjat. De vegades cal activar-la amb una llum monocromàtica, aplicada dent a dent, durant un temps determinat. El nombre de sessions necessàries per aconseguir els resultats desitjats depèn del to inicial i de la resposta de la dentina al tractament. Aquesta tècnica és més ràpida i intensa que la modalitat ambulatòria.
3. Mitjans mixtos
El blanquejament s'inicia a la consulta, utilitzant la tècnica anterior, i després el pacient continua el procés a casa, utilitzant la tècnica ambulatòria. Això complementa i manté els resultats obtinguts a l'oficina.
 
Cal tenir en compte que:
<ul>
<li>El blanquejament només es pot fer en dents sanes, o en dents ja tractades però amb empastaments estancs.</li>
<li>L'objectiu ha de ser realista i no sempre pot ser la blancor absoluta.</li>
<li>El tractament de vegades pot provocar petites sensibilitats temporals, encara que els productes actuals redueixen considerablement aquestes molèsties.</li>
<li>Els resultats es conserven entre dos i cinc anys i després cal renovar-los.</li>
</ul>
En el cas de decoloracions profundes o molt irregulars resistents al blanqueig, s'utilitzen facetes de composite o ceràmica, adherides a la superfície de la dent. Aquestes tècniques requereixen una preparació de la dent, és a dir, una reducció del volum anterior, abans de realitzar la carilla, per preservar l'anatomia inicial de la dent, no per crear un gruix extra. Això ens porta al capítol de les pròtesis.

Blanquejament

Com en qualsevol activitat mèdica, la higiene és un element essencial per al respecte al pacient, la seguretat i la qualitat de l'atenció. L'objectiu és evitar la contaminació del pacient durant les nostres intervencions i evitar qualsevol possibilitat de contaminació creuada, d'un pacient a l'altre, a través dels instruments, per exemple.
<h3>Esterilització</h3>
Com en qualsevol activitat mèdica, la higiene és un element essencial per al respecte al pacient, la seguretat i la qualitat de l'atenció.
L'objectiu és no contaminar el pacient durant les nostres intervencions, i evitar qualsevol possibilitat de contaminació creuada, d'un pacient a l'altre, a través de l'instrumental, per exemple.
Això requereix la neteja de la clínica en general, de les sales de tractament en particular, i de cadires que siguin fàcils de netejar a causa del disseny. Aquesta protecció implica també una cadena d'esterilització ben organitzada i sistematitzada.
<ul>
<li>Gran part del material és d'un sol ús.</li>
<li>Els residus orgànics, els instruments esmolats i els instruments punxants s'emmagatzemen en contenidors hermètics. Aquests contenidors són incinerats per un organisme autoritzat. S'hi porta un registre d'aquests tractaments.</li>
</ul>
Després del raspallat, l'esbandida i l'assecatge, els instruments s'empaqueten en bosses hermètiques mitjançant segellat tèrmic, abans d'introduir-los en un esterilitzador autoclau amb funcions programables.
Un cop completat el cicle d'esterilització programat, i el seu progrés supervisat pel monitoratge continu del procés a la impressora, les bosses d'instruments es distribueixen novament a les sales. Aquestes bosses no s'obren fins que s'utilitzen tancant així el cicle d'esterilització.

Esterilització

La Clínica Dental Cataldent ofereix diversos tipus de cirurgia: periapical, periodontal, d'implants, mucogingival, frenectomies, col·locació de canins amb tracció ortodòntica, extracció de carenes impactades, empelts ossis, etc.
<h3>Tipus de cirurgia</h3>
Cirurgia periapical
Extirpació quirúrgica de granulomes inflamatoris o quists maxil·lars d'origen dental.
Cirurgia periodontal
Remodelació de l'arquitectura gingival i òssia a la malaltia periodontal, per donar al pacient la possibilitat d'assegurar un manteniment perfecte, que garanteixi l'estabilitat dels resultats obtinguts.
Cirurgia d'implants
Col·locació de l'implant i segon pas quirúrgic en connectar els pilars de cicatrització.
Cirurgia mucogingival
Empelts gingivals per cobrir recessions del coll, ja sigui en dents naturals o en implants. Empelts gingivals per augmentar una banda natural de geniva adherida que és insuficient. Empelts gingivals per augmentar el volum de la geniva, i així donar una anatomia i estètica adequada, tant en dents naturals com en implants. Aquesta darrera indicació és especialment freqüent quan hi ha un defecte ossi important, creant una concavitat a la superfície de la geniva que dificulta el manteniment o simplement és antiestètica.
Frenectomies
El tall del llavi frena quan el llavi fa que les dents se separin, o exerceix massa tracció sobre la geniva, provocant una recessió.
Adaptació dels canins
Quan els canins estan retinguts a la mandíbula, i la seva mida i orientació permeten considerar-ne la col·locació amb l'ajuda d'un aparell d'ortodòncia de tracció.
Queixals del seny i canins
Extracció dels queixals del seny i dels canins incrustats a la mandíbula, que no es poden col·locar de forma ortodòntica.
Regeneració òssia
Utilització de membranes col·locades sota la geniva, i per sobre d'un defecte ossi, per permetre la regeneració natural de l'os, en el termini d'uns mesos. La funció d'aquestes membranes és aïllar el teixit ossi, que triga molt a cicatritzar, de la cara interna de la geniva, que, en regenerar-se més ràpidament, correria el risc d'envair novament el defecte ossi. Les membranes enterrades poden ser reabsorbibles (col·lagen) o no reabsorbibles (Goretex®), cosa que garanteix un millor segellat, però requereix una segona petita operació per retirar-la al cap d'uns mesos.
Empelts ossis
Les tècniques d'empelt ossi es fan servir per compensar la pèrdua d'os deguda a extraccions o traumatismes dentals. La pèrdua d'os també pot ser deguda a infeccions, ja siguin dentals o gingivals, en la malaltia periodontal, per exemple. No obstant això, les pèrdues més importants de volum ossi són atribuïbles a l'ús a llarg termini de pròtesis removibles, especialment si no tenen estabilitat.
Els defectes ossis poden ser horitzontals, amb un pronòstic de tractament generalment més favorable, o verticals, amb més reserves sobre l'èxit de l'empelt, o mixtos, combinant els dos primers.
Materials utilitzats en els empelts ossis: Depenen de la mida del defecte a tractar, de la seva localització, de si és possible o no extreure os del pacient i, per descomptat, dels seus desitjos. Clàssicament, hi ha 4 tipus d'empelts:
<ol>
<li>Autoempelts: són els ossos del propi pacient.</li>
<li>Al·loempelts: os humà liofilitzat i tractat químicament per evitar la contaminació.</li>
<li>Xenoempelts: d'origen boví coral·lí o desnaturalitzat, que és el més estès a tot el món.</li>
<li>Materials sintètics: fosfat tricàlcic o silicats (biovidre).</li>
</ol>
Els autoempelts i xenoempelts s'utilitzen generalment en l'àmbit odontoestomatològic.
El xenoempelt, que utilitza os boví desnaturalitzat i tractat tèrmicament, és el mètode més senzill, però només permet la reconstrucció de defectes relativament petits i especialment horitzontals.
Els autoempelts donen els millors resultats, però requereixen una segona zona quirúrgica. L'os del pacient es pot extreure de la boca, sota anestèsia local, bé a prop de la zona a empeltar, bé del mentó, bé del maxil·lar inferior. Si la quantitat de pinyol a extreure és més gran, l'extracció serà extrabucal, realitzada sota anestèsia general, a nivell del maluc o del crani.

Cirurgia

L'ortodòncia és el mitjà per corregir les dents mal posicionades, els maxil·lars deformats i fins i tot el mal equilibri facial, tots causants de trastorns funcionals i estètics.
<h3>La tècnica</h3>
Les causes de les dismorfosis poden ser de diversa índole:
<ul>
<li>Hereditari: transmès per un dels dos pares que és portador de la mateixa patologia (per exemple: prognatisme mandibular)</li>
<li>Congènita: condició que no existeix en els pares, però que és present des del naixement (per exemple, paladar dividit)</li>
<li>Funcional: patologia adquirida després del naixement, sota la influència de diversos paràmetres (per exemple, xuclar-se el dit o xuclar el xumet)</li>
</ul>
<h3>El tractament</h3>
Un estudi en profunditat ens permetrà elaborar un pla de tractament que es pot dur a terme amb l'ajuda d'equips fixos o mòbils i amb la possible col·laboració de facultatius d'altres disciplines com:
<ul>
<li>Especialistes en ORL,</li>
<li>terapeutes de la parla i del llenguatge,</li>
<li>cirurgians,</li>
<li>periodoncistes,</li>
<li>fisioterapeutes, etc.</li>
</ul>
Aquests aparells no causen cap molèstia especial, només es pot sentir una lleugera sensibilitat a les dents durant els primers dies. Durant la instal·lació, donarem les instruccions necessàries per millorar el confort durant aquest període d'habituació.
<h3>Les etapes</h3>
L'ortodòncia moderna utilitza brackets que s'adhereixen de forma independent a cada dent. A continuació, un filferro (arc de filferro) uneix totes les dents i les desplaça a la dreta, a l'esquerra, cap amunt, cap avall, cap endavant o cap enrere, en funció de les decisions preses al principi del tractament.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/07301-orthodontie-1.jpg" class="thumbnail" />
Tot el sistema està actiu les 24 hores del dia: tot el dia i tota la nit per obtenir un resultat ràpid i súpereficaç! A la pràctica, a nivell cel·lular: Les arrels dentals seran estimulades i es mouran al maxil·lar, gràcies a l'activitat de les cèl·lules òssies que permeten que l'os es reabsorbeixi (es fongui) o es reformi.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/422b1-orthodontie-2.jpg" class="thumbnail" />
Després d'una fase d'alineació que dura uns 6 mesos, se solen aplicar els elàstics. Aquests elàstics corregeixen la desalineació esquelètica entre els dos maxil·lars. Els elàstics es porten a la nit i de vegades durant el dia. Es retiren per menjar i per raspallar-se les dents. I, per descomptat, us explicarem perfectament com i on col·locar els elàstics. El nen els hi posarà ell mateix, perquè realment és un joc de nens!
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/2695f-orthodontie-3.jpg" class="thumbnail" />
A continuació, una vegada que les dents estan perfectament alineades, es realitzen radiografies per comprovar que els resultats s'ajusten als objectius del tractament i es retiren els aparells i es poleixen les dents. El somriure és BELL!
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/ddfdf-orthodontie-4.jpg" class="thumbnail" />
Però aquí no s'acaba la cosa... perquè comença la contenció. La finalitat del retenidor és mantenir els resultats aconseguits. És un aparell que es porta només a la nit, però té una importància immensa. Sense ell, les dents poden tornar a la seva posició original.
<img src="https://cdn.tsunamipanel.com/100557/media/galleries/45f41-orthodontie-6.jpg" class="thumbnail" />
<h3>Ortodòncia invisible</h3>
Molts adults són reticents a anar a l'ortodoncista:
El primer motiu de dubte és, sobretot, l'aspecte antiestètic dels dispositius necessaris per a la correcció de les dismorfosis. Però veureu a les següents pàgines d'aquesta presentació, les 3 solucions que us podem aportar.
La segona raó és el preu: però, amb el nombre creixent de tractaments d'ortodòncia en adults, la gent està cada cop més motivada per fer-ho i el preu ja no és un obstacle.
El tercer motiu de dubte és el dolor: és cert que aquests dispositius poden dificultar la parla durant uns dies, per la qual cosa és preferible col·locar-los al començament de les vacances. Pel que fa al dolor pròpiament dit, us prescriurem un tractament preventiu a base d'homeopatia, per reduir la sensibilitat dels primers dies. Finalment, us aconsellem que porteu una dieta més aviat tova durant els 3 dies següents a la col·locació del vostre aparell d'ortodòncia.
Els aparells d'ortodòncia han avançat molt els darrers 10 anys. Els tractaments moderns, i en particular els que us proposarem, són el resultat de tècniques molt recents, utilitzant en particular nous materials: níquel-titani i aliatges superelàstics.
D'altra banda, l'ortodòncia moderna ha avançat enormement en termes de discreció: plaques adherides senzilles (i utilitzem les més petites del mercat!), filferros amb memòria de forma (extremadament fins) i, sobretot, temps de tractament reduïts (generalment entre 1 i 2 anys).
Finalment, l'ortodòncia per a adults creix exponencialment. De fet, és probable que tinguis un amic o conegut que ho hagi fet abans que tu... El complex de portar ortodòncia està desapareixent a favor del desig de tenir un somriure bonic.
En alguns països, com el Brasil, es veuen contínuament persones amb dispositius d'assistència.
El tractament d'ortodòncia en adults és de vegades més llarg i difícil que en nens o adolescents, perquè l'adult ja no creix. Per tant, no podem fer servir el motor de creixement que accelera tant el tractament. Tot i això, gràcies a la cirurgia ortognàtica, ara podem obtenir resultats increïblement reeixits en un temps relativament curt (18 a 24 mesos).
Actualment, s'utilitzen habitualment tres tècniques en el tractament ortodòntic dels adults:
Subjecció transparent
La diferència és que aquests suports són transparents. El filferro que mou les dents és de metall i sempre serà lleugerament visible.
Els brackets transparents utilitzen el mateix procés que l'ortodòncia tradicional, però la seva invenció fa uns 15 anys ha revolucionat l'ortodòncia moderna. Els brackets s'adhereixen a la part davantera de les dents al costat de la galta. El resultat és gairebé invisible.
Però vés amb compte. Les subjeccions són una mica més fràgils que les clàssiques de metall.
Ortodòncia lingual
Alineadors transparents
<h3>Ortopèdia</h3>
L'ortopèdia dentofacial és la branca de l'ortodòncia que s'ocupa del creixement dels maxil·lars. En efecte, podem potenciar el creixement del maxil·lar superior o inferior amb l'ajuda d'un aparell adequat. Les nenes creixen entre els 9-10 i els 15-16 anys, amb un pic al voltant dels 12 anys. Els nens creixen 2 anys més tard que les nenes, amb un pic de creixement als 14 anys. Per tant, l'ortopèdia dentofacial només és per a nens en creixement i no sol corregir tots els problemes.
En efecte, els aparells utilitzats “desbasten la feina”, de manera que la teràpia d'acabat és més ràpida i fàcil. “Com més aviat sigui el tractament, més a fons es corregirà el problema esquelètic.
Compte! Per a alguns problemes, cal actuar molt aviat: al voltant dels 6 anys!
Exemple: xuclar-se el dit o mossegar-se de forma creuada. Aquest és un exemple d'un problema que pot diagnosticar vostè mateix: Al costat dret (costat patològic), les dents superiors estan dins dels inferiors i el contrari passa a la banda esquerra (costat normal). Aquest és un exemple perfecte d'un problema que es corregeix fàcilment en els nens i és més difícil de corregir després, una vegada que el creixement és complet...
Els aparells ortopèdics utilitzats solen ser extraïbles. No són visibles perquè el nen els porta a la nit.
No causen cap molèstia especial i requereixen un manteniment molt senzill. Haurà de venir a veure'ns cada dos o tres mesos per a qualsevol ajustament dels dispositius. A banda de la primera visita, que és llarga, les següents solen ser curtes. Tot i això, li farem saber si duren una mica més.
Un cop col·locat l'aparell d'ortodòncia, us explicarem amb tot detall:
<ul>
<li>La tècnica de raspallat amb l'aparell per a un millor control de la càries;</li>
<li>Què menjar i què no menjar amb aquest aparell;</li>
<li>Com combatre un possible dolor, en particular amb la prescripció de medicaments homeopàtics</li>
</ul>

Ortodoncia

Bossa supurativa originada a la polpa dental necròtica o en una bossa periodontal infectada. Veure Periodòncia, Endodòncia.

Abscés

Absència congènita d'un element anatòmic, per exemple, una dent canina. Veure Implantologia, Ortodòncia.

Agenèsia

Aliatge a base de mercuri i pols de plata utilitzada durant molt de temps per emplenar les càries dentals. Avui dia en queda poc rastre. Veure Odontologia Conservadora

Amalgama

Final d'una arrel. De vegades fràgil i corbada, pot complicar el tractament endodòntic o l'extracció d'una dent.

Àpex

Un fil metàl·lic que se subjecta a les dents mitjançant bràquets, la memòria elàstica dels quals permet moure les dents com a part del tractament d'ortodòncia. Veure Ortodòncia.

La manca de saliva, que dificulta o impossibilita lús duna pròtesi removible, i un factor de desenvolupament de càries.

Xerostomia

Un sistema mecànic de precisió per a la retenció de pròtesis removibles sobre pilars coberts per corones com a alternativa als antiestètics i menys precisos ganxos tradicionals. Vegeu Pròtesis.

Fixació

Pèrdua de volum d'un element anatòmic, ja sigui congènita o adquirida, per exemple, atròfia de l'os de la mandíbula després de l'ús prolongat d'una pròtesi removible suportada per la mucosa. Veure Implantologia, Periodòncia, Cirurgia.

Atròfia

Una petita placa de metall o ceràmica adherida a la superfície de les dents, dissenyada per mantenir l'arc de filferro al seu lloc en el tractament d'ortodòncia. Veure Ortodòncia

Bracket

Pròtesi fixa, cargolada o cimentada, que forma un pont entre dos pilars naturals o d'implants, substituint una o diverses dents absents, vegeu Pròtesi, Implantologia.

Pont

Un teixit protector dur que cobreix la dentina a l'arrel, més fi i menys dur que l'esmalt. Vegeu Periodòncia.

Ciment

Material estètic a base d'alúmina (vidre), especialment dur i resistent a l'abrasió, que s'utilitza sol o sobre una estructura metàl·lica per fer pròtesis: corones, facetes, ponts, incrustacions. Vegeu Pròtesis, Odontologia Conservadora, Implantologia. Porcellana: un altre nom per a la ceràmica dental.

Ceràmica

Producte per farcir una cavitat dental, que barreja diversos components, micropartícules que ofereixen una gran resistència a la pressió i a l'abrasió, amb un aglutinant de resina, que s'endureix en exposar-se a la llum o per reacció química. Veure Odontologia Conservadora.

Compost

Fa referència a la part visible de la dent, a diferència de l'arrel. Per extensió, pròtesis destinades a reconstituir-la en cas de càries dental important o risc de fractura a llarg termini. Veure Odontologia Conservadora, Pròtesis

Corona

El tercer molar, la sortida del qual és de vegades problemàtica, pot ser degut a una anatomia particular o a la manca d'espai al maxil·lar. Veure Ortodòncia, Cirurgia.

Queixal del seny

Teixit mineral que constitueix el cos de la dent, pel qual discorren les fibres nervioses i que, per tant, és sensible. Vegeu Odontologia conservadora, blanquejament.

Dentina

Un lligament fibrós dens que connecta l'arrel de la dent amb l'os alveolar. Veure Periodòncia

Lligament periodontal

Pel·lícula mineral protectora translúcida, molt dura i insensible, que cobreix la superfície de la dentina a nivell de la corona dental. Vegeu Odontologia conservadora, blanquejament, prevenció.

Esmalt

Peça fabricada al laboratori de pròtesis en metall (preciós o no), o modelada en boca en un producte compost, destinada a reconstituir un monyó dental que suporta una corona protèsica. Aquesta peça té un pivot que permet l'ancoratge a l'eix de l'arrel. Vegeu Pròtesis.

Fals monyó

L'adhesió d'un implant a l'os maxil·lar per mitjà de fibres denses en lloc d'una veritable fusió (osteointegració), cosa que en compromet l'estabilitat a llarg termini. Vegeu Implantologia.

Integració de la fibra

Tipus de trepant de diverses mides i formes, muntat en una turbina d'aire comprimit o en un micromotor elèctric, fabricat amb carbur de tungstè o recobert de grans de diamant, i que permet tallar teixits dentals i ossis durs.

Fresa

El teixit tou que cobreix l'os de suport de les dents, que és indolor i no sagna en el seu estat saludable. Veure Periodòncia, Implantologia.

Geniva

Massa inflamatòria circumscrita de teixit tou de granulació que sol aparèixer a l'extrem d'una arrel, a costa de l'os, com a resultat d'una condició inflamatòria crònica. Pot ser el resultat d'un tractament endodòntic inadequat, per exemple. Si no es tracta, es pot convertir en un quist.

Granuloma

Transposició d'un element anatòmic absent, després de l'extracció d'un empelt del mateix individu, d'un altre individu de la mateixa espècie, d'un individu d'una altra espècie, o per extensió, d'un substitut sintètic: empelt ossi, empelt gingival, vegeu Periodòncia, Implantologia.

Empelt

El mal alè, que pot tenir diversos orígens: gàstric, periodontal, càries. Vegeu Periodòncia.

Halitosi

Baixa producció de saliva, cosa que dificulta o impossibilita l'ús d'una pròtesi removible, i un factor de desenvolupament de càries. De vegades a causa de la medicació.

Hiposiàlia

Arrel artificial de titani, cargolada a l'os maxil·lar després de la pèrdua d'una arrel natural, i utilitzada com a suport d'una pròtesi fixa (cimentada o cargolada) o removible. Veure Implantologia, Periodòncia, Pròtesis.

Implant

Incrustació realitzada al laboratori protètic, a partir d'una impressió presa a la boca d'una cavitat a emplenar. És l'alternativa al compost, especialment indicada en obturacions voluminoses però que no requereixen una corona. Veure Odontologia Conservadora, Pròtesi.

Incrustació

Nucli d'incrustació

Una vacuola encapsulada circumscrita que pot aparèixer dins un teixit tou o dur. La majoria de vegades s'extirpa quirúrgicament. Pot tenir l'origen en una proliferació de cèl·lules embrionàries, per exemple, o ser l'evolució d'un granuloma inflamatori no tractat.

Quist

Pel·lícula de col·lagen o Goretex® que proporciona una barrera a la proliferació de teixits tous durant l'empelt ossi o la regeneració òssia, vegeu Periodòncia, Implantologia.

Membrana

Mort d'un teixit per manca de vascularització.

Necrosi

Disciplina que s'ocupa de l'alineació de les dents i de l'adequació dels maxil·lars superior i inferior entre si.

Ortodòncia

Radiografia digital o no digital, que permet avaluar el maxil·lar i la mandíbula, els sins paranasals i les fosses nasals, i l'ATM (articulacions temporomandibulars). Aquest examen proporciona una visió de conjunt en el marc de l'establiment d'un pla de tractament global, també és un requisit previ essencial (però insuficient) per a la col·locació d'implants. Sovint s'anomena panoràmica

Ortopantomografia

La fase durant la qual un implant de titani col·locat a la mandíbula es "solda" a l'os, i dura aproximadament un any. Veure Implantologia, Periodòncia.

Osteointegració

Panoràmica

Els teixits de suport de la dent, incloent-hi la geniva, l'os alveolar, el lligament alveolar (o desmodont) i el ciment. Vegeu Periodòncia.

Periodontal

Inflamació del periodonci, que sol ser un preludi de la malaltia periodontal, si s'ignora. Veure Periodòncia

Periodontitis

Parodontograma

Disciplina que s'ocupa dels teixits de suport de la dent: geniva, os alveolar, lligament alveolar i ciment.

Inflamació del teixit al voltant d'un implant, que s'ha de tractar com a malaltia periodontal. Veure Periodòncia, Implantologia.

Peri implant

O parodontograma: diagrama dels nivells de la geniva i l'os alveolar, que determina la importància de les bosses a la malaltia periodontal, al llarg de les arrels dentals. Aquest diagrama s'obté informant meticulosament dels mesuraments de sondeig realitzats a la boca per l'higienista: es realitzen 12 mesuraments a cada dent. El periodontograma és un element essencial a l'establiment del pla de tractament periodontal i al seguiment de l'evolució de la malaltia.

Periodontograma

Punt metàl·lic calibrat que permet ancorar una pròtesi o un dels seus components a l'eix de l'arrel. Per extensió, pròtesi radicular: pivot, dent pivot. Vegeu Pròtesis.

Pivot

Membre suspès entre dos pilars dentals o d'implants en el disseny d'un pont. Veure Pròtesis, Implantologia

Pòntic

Tractament mèdic que se segueix abans d'una operació i que permet fer-la en les millors condicions possibles. Veure Implantologia, Periodòncia, Cirurgia.

Premedicació

Dispositiu artificial extraïble o fix per substituir les dents perdudes.

De vegades s'anomena "nervi" un teixit tou ricament innervat i vascularitzat situat en els conductes radiculars i la cambra polpar, que alimenta la dent. Veure endodòncia, odontologia conservadora.

Polpa

Inflamació de la polpa dental, especialment dolorosa i que requereix la seva eliminació: és el tractament endodòntic (“desvitalització”). Veure Endodòncia

Pulpitis

Examen mèdic per imatge que, després del tractament informàtic de les dades, produeix seccions anatòmiques. S'utilitza, per exemple, per determinar els volums i les densitats òssies abans de col·locar els implants. Vegeu Implantologia, Cirurgia.

Escàner

Cavitat del maxil·lar que comunica amb la cavitat nasal. Té una relació molt estreta amb les arrels dels molars i premolars superiors. La seva mida pot ser de vegades un obstacle per col·locar implants a aquest nivell. Aleshores cal empeltar os per elevar el seu sòl i obtenir així un volum d'os suficient per col·locar els implants en bones condicions.

Sinus

Aliatge de crom, cobalt i molibdè, i per extensió, una pròtesi removible d'aquest material. Vegeu Pròtesis.

Estelita

Instrument accionat per aire comprimit que permet la rotació a alta velocitat (aprox. 350.000 T/m) d'una maduixa. Vegeu l'equip.

Turbina

Efecte físic que produeix vibracions d'alta freqüència, i permet un efecte de cavitació dins un líquid, utilitzat per a l'eliminació de plaques de tosca, o per a la neteja d'instruments. Veure Periodòncia, Esterilització, Prevenció.

Ultrasons

Model en cera d'un projecte protètic, que en permet la validació tant a nivell estètic com funcional abans de la realització. Veure Pròtesis, Implantologia

Encerat

Com arribar amb Google Maps

Inici

La clínica dental privada de Roses

Equip

Demanar cita

Glossari

Contacte

Avís legal

Termes i condicions

Política de cookies

Ups! 404

La página que ha sol·licitat no s'ha trobat

Web en construcció

No tens permisos per veure aquest contingut

Disseny i desenvolupament Web Branding

Disseny pàgines web per a Empreses

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis analitzant la navegació al nostre lloc web. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació sobre la nostra política sobre cookies